MEDICINA TRADICIONAL XINESA

Les bases teòriques de la Medicina Tradicional Xinesa es van establir fa més de dos mil·lennis i es caracteritzen per tenir un sistema propi de classificació de les malalties que difereix àmpliament de l'occidental. La doctrina filosòfica que recolza la Medicina Tradicional Xinesa situa l'home entre el cel i la terra constituint en si mateix un univers en miniatura. Els fonaments de la medicina xinesa es basen en la teoria del Yin Yang que afirma que la matèria de la qual estan formats els éssers vius pertany al "Yin", l'aspecte femení, passiu i recessiu de la naturalesa. D'altra banda, les funcions vitals d'aquests éssers es consideren pertanyents al "Yang", aspecte masculí, actiu i dominant.

La teoria de la Medicina Tradicional Xinesa te en compte el ser humà i el seu entorn considerant que les estacions i els canvis del temps poden influir sobre el cos humà. Els elements meteorològics que major efecte produeixen són el vent, el fred , la calor , la humitat , la sequedat i la calor interna. Les alteracions excessives o extraordinàries del temps atmosfèric perjudiquen l'organisme i es coneixen com els "sis factors externs d'origen de la malaltia". D'altra banda la medicina xinesa considera l’estat emocional com un possible desencadenant patològic doncs si es produeixen alteracions extremes de l'estat d'ànim de l'individu com a alegria, còlera, preocupació, tristesa, aflicció, temor i sorpresa, la salut també pot ressentir-se.

Aquests sentiments són denominats "les set emocions". En la Medicina Tradicional Xinesa, els sis factors externs d'origen de la malaltia, junt amb les set emocions, constitueixen la base teòrica de la patologia de les malalties. Aquests models teòrics, units a la teoria dels fenòmens latents s’emprenen en l'anàlisi de la constitució del pacient i de les seves malalties, així com per diagnosticar la naturalesa exacta de la seva pèrdua d'equilibri físic i psíquic.

La major premissa de la teoria medicinal xinesa és que tota forma de vida de l'univers és animada gràcies a una energia vital denominada "Qi". El "Qi", substància fonamental de l'organisme i de l'Univers, impregna i penetra la totalitat del cosmos

La Medicina Tradicional Xinesa es basa en el principi fonamental del l'energia vital, el Qi, que recorre el cos de la persona i l'espai que l'envolta. Durant segles els metges orientals xinesos van comprovar l'existència al cos humà de "punts energètics sensibles" i van observar que al seu recorregut, en unir-los, es dibuixaven línees verticals, als quals van anomenar Meridians. Per aquests Meridians es on circula el Qi. Aquest Qi regula l'equilibri espiritual, emocional, mental i físic i flueix gràcies a un sistema dinàmic i constant entre dos pols o forces oposades, el Yin i el Yang. Segons la medicina xinesa tradicional, la malaltia apareix quan s'altera el flux del Qi i es produeix un desequilibri entre les energies Yin i Yang.

La medicina occidental quan defineix el concepte de metabolisme considera que el catabolisme descriu les reaccions químiques en les quals es produeix una ruptura dels enllaços químics de les molècules dels aliments que proporcionen l'energia necessària perquè el cos humà pugui realitzar les seves funcions necessàries. Aquesta energia alliberada en forma d'electrons podria correspondre al que en medicina xinesa es denomina Qi.

Sabem que tot és pura energia en diferents aspectes i en contínua transformació. Si el Qi és l'energia interna del cos, el metabolisme correspondria a aquest Qi en moviment. En ser els electrons energia en estat pur, seria correcte aquest paral·lelisme entre el Qi i el metabolisme.

L'energia o Qi és el combustible que manté en funcionament el cos humà. El Qi engloba matèria i funció. La matèria és constituïda per les substàncies que tenen la funció d'estructurar el cos i de mantenir les seves funcions vitals (l'energia dels aliments i de l'aire). La funció designa a les diferents activitats dels teixits i òrgans, en aquest sentit seria el metabolisme que en última instància permet les diverses activitats de les cèl·lules.

La Medicina Tradicional Xinesa també considera el ser humà com un tot complet, i no simplement com a una mosaic compost per diferents parts. Per tant, en la seva teràpia, el metge xinès intenta curar el pacient com una persona completa, i no es limita a tractar de curar la malaltia, o només les parts afectades.

L'home està integrat per òrgans, aparells i sistemes molt complexos, però que estan units, coordinats i relacionats entre si, depenen els uns dels altres. Per exemple, l'aparell respiratori depèn del circulatori per rebre aliments i energia, que al seu torn s'obtenen de l'aparell digestiu. Alhora, l'aparell digestiu ha de dependre de l'aparell circulatori, el respiratori i altres per al seu manteniment i el seu funcionament.

Aquesta interconnexió al nostre cos s'aprecia millor quan comprenem l'intricat sistema dels meridians o canals, que connecten no solament els òrgans que es comuniquen amb l'exterior, com els ulls i el fetge, sinó també totes les parts del nostre cos. Tots els nostres òrgans interns (pulmons, fetge, ronyons, etcètera) estan connectats amb els òrgans externs (pell, ulls, sentits).

Gràcies als òrgans externs, l'home és conscient del seu entorn, la qual cosa l'ajuda a mantenir-se en harmonia amb el medi ambient, que està en permanent canvi, tant respecte a l'aire i els microorganismes que l'envolten com a les condicions climàtiques, els llocs geogràfics i les influències emocionals. Si els canvis mediambientals són massa dràstics o sobtats, és possible que l'home no s'hi pugui adaptar. Llavors es perd l'equilibri entre l'home i el seu ambient, o entre els seus sistemes interns i els seus sistemes externs, i és possible que caigui malalt.

Com els òrgans , aparells, i sistemes de l'home estan interrelacionats mitjançant diversos meridians, la lesió o la malaltia d'una part afectarà a les altres, amb el qual es perd l'equilibri i es produeix la malaltia. Per exemple, com s'expressa en la frase que diu que "les malalties del fetge afecten a la melsa", quan el fetge és malalt, aquesta malaltia sol pertorbar a la melsa, amb el qual es perden la gana i la salut en general. Per tant, tenen summa importància que el metge tracti el malalt com una persona completa i que no es limiti a fer atenció al capdavant quan es queixa de maldecap, o a l'estómac, quan es queixa de dolor d'estómac.

El principi de "prescriure la teràpia segons la malaltia" exigeix que el metge esbrini primer la causa i la naturalesa de la malaltia i que només després prescrigui la teràpia adequada per al pacient. Si es determinen correctament la causa i la naturalesa d'una malaltia, aquesta, llevat d'escasses excepcions, es pot curar amb facilitat i rapidesa si s'aplica la teràpia adequada.

Per tant, la diagnosi és summament important: si la malaltia es diagnostica de manera correcta, no hi ha dubte que es produirà la recuperació. En la seva diagnosi, el metge té en compte el lloc on s'allotja la malaltia, la seva potència en relació amb la resistència del cos, el seu comportament i el seu grau d'evolució; examina les causes externes (els sis mals) així com també les internes (les set emocions); recorre als quatre mètodes de diagnòstic, es deixa guiar pel vuit principis i, finalment, utilitza una o més maneres de classificar la malaltia, per conèixer-la millor.

Les principals tècniques terapèutiques de la medicina xinesa son:

Acupuntura

L'Acupuntura és una tècnica basada en la inserció d'agulles finíssimes en determinats punts sobre la superfície cutània. Aquests punts reben el nom de punts acupunturalsi són altament energètics, estan situats al llarg del recorregut dels meridians, canals pels quals circula l'energia de l'organisme denominada Qi. Mitjançant la inserció d'agulles s'ha d'aconseguir estimular l'energia del punt.

Fitoteràpia Xinesa

La Fitoteràpia Xina es fonamenta en l'ús de plantes medicinals per al tractament de determinades alteracions fisiològiques, el tractament d'estats patològics. Aquestes plantes medicinals s'utilitzen amb les mateixes premisses que en la medicina xinesa, s'ha de tenir en compte la Teoria del Yin i el Yang, la Teoria dels Cinc Elements, el diagnòstic previ i finalment l'aplicació del principi terapèutic segons la diferenciació de síndromes.

Tuina (massatge xinès)

Es tracta de l'aplicació de tècniques de massatge per regular l'energia que flueix i circula pels meridians. Està molt indicada en els casos en els quals l'energia no flueix correctament, fet que es manifesta en forma de contractures, dolors musculars.

Auriculoteràpia

És una tècnica d’acupuntura basada en la inserció d'agulles al pavelló auricular, on queden representats tots els òrgans fisiològics de l'organisme. Tots els punts auriculars es poden estimular també amb llavors, boletes i xinxetes.

Moxibustió

Aquesta técnica també es denomina acupuntural, el seu objectiu es l'aplicació de calor en els punts d'acupuntura i els meridians.

Qi Gong

El Qi Gong es una gimnàstica energètica que es realitza amb moviments lents, suaus, harmònics i naturals, aptes per persones de tota edat, sexe i condició física. La seva pràctica ajuda a augmentar el sistema immunològic, prevenir les malalties i constitueix un remei útil com a complement per accelerar o consolidar un tractament mèdic.

Per la Medicina Tradicional Xinesa la prevenció és un dels seus principals objectius i comporta dos aspectes fonamentals, evitar l'aparició de la malaltia i en cas que aparegui evitar la seva evolució.

Per aconseguir evitar el desequilibri del nostre organisme i la consegüent aparició de la malaltia aquesta medicina ens ofereix una recepta amb cinc principis bàsics:

1) Controlar l'estat emocional del cos. L'harmonia cos-ment i esperit és bàsic per a la salut. No hem de ser presa de les nostres emocions ja que són un cultiu per al desenvolupament de la malaltia, com diu la tradició popular "Al mal temps, bona cara."

2) Adaptació a l'entorn i als cicles naturals. Intentar viure en harmonia també significa ser conscient que els factors climàtics ens afecten, per això és necessari adaptar-s'hi: protegir-nos de la pluja, del fred, de la humitat, de la calor excessiva...

3) Equilibri entre l'activitat i el descans. El nostre organisme necessita l'equilibri entre el moviment i el repòs. El nostre cos precisa de l'activitat per no deteriorar-se de la mateixa manera que la nostra ment precisa la calma per estar en pau. És important practicar una mica d'exercici i evitar el total sedentarisme.

4) Alimentació i higiene. Una dieta sana i equilibrada és fonamental per disposar d'una bona salut i un sistema immunitari preparat per fer front a qualsevol amenaça. La higiene preveu aspectes com el mode de vida, la sexualitat, l'entorn laboral, regularitat horària en el menjar i dormir, bons hàbits...

5) Aplicació de tècniques terapèutiques i matèries medicinals. Hi ha moltes tècniques preventives que posen el nostre organisme en plena forma, podem citar el massatge Tuina o el Qi Gong. També hem de prendre, quan sigui necessari, certs productes que milloren el nostre organisme com el Ginseng o la baies del Goji. L'acupuntura i la moxibustión també són unes teràpies preventives molt eficaces per anticipar-se a la invasió dels factors climàtics.